Amb cada alè, amb cada sospir,
La vida és un regal, un tresor per protegir.
Avui som aquí, no ens rendirem,
per tots aquells que lluiten, per tots els que hi creiem.

Quan l’aire es fa curt, el cos es fa pesat,
Cada respiració és un acte de valentia,
Resistir és la clau, que ens marca un nou traçat
en un món on sovint l’esperança s’oblida.

Si et falta l’aire, que no falti l’empenta
Cadascú amb la seva força, la seva pròpia meta.
No hi ha nit prou fosca , que apagui el matí,
som mil veus unides, per dir que som aquí.

Cada bufada és costera, cada pas resistència,
viure amb poc aire és com sentir la presència,
d’una ombra constant, que no et deixa descansar,
però la vida és coratge, no et deixis doblegar.

No esteu sols, junts fem un sol crit,
somiant amb la llum de l’alba que il·lumina el camí
El vostre coratge, no té límits no té fi,
és l’eco d’un somni que mai s’ha extingit.

Com les ones del mar, en la seva immensitat,
Treballem plegats, superant l’adversitat
Com la força de l’aigua que mai s’atura
La vida és dura, però l’esperança perdura.

A tu, que lluites des de l’ànima i el cor,
que cada sospir et fa sentir més fort,
no hi ha batalla, que no puguis travessar,
Agafant la força per així continuar.

Amb la ciència al costat i la gent fent pinya,
creix l’esperança en cada pas que s’afanya.
Recerca i suport, aliats indispensables
Per un món millor, superant els obstacles

A tots els valents, els herois que no es veuen,
si ens donem la mà, podem canviar el destí,
Per sortir de la foscor mai no ens aturem
per cada alè robat, junts podem fer camí

Amb cada inspiració renovem el jurament,
Aguantar fins al final, amb ànima i sentiment.
som germans en lluita, caminant contra el vent.
sé que molts pateixen, i em trenco en el pensament

Amb cada alè, amb cada batec,
La vida és un fil, però nosaltres l’enfortim,
perquè junts som invencibles, i sempre resistim
el camí es fa llarg, però mai ens aturem.

Amb cada pas, construïm un món millor,
Respirant lliures, trencant tot el dolor
Amb cada repte, l’energia creix
Per un cos sa, on la por s’esvaeix

I això va per tu, pels somriures que et guien
Per aixecar-te cada dia, amb esforç i valentia
Desitjant que aquest malson sigui «un mal» record
I quedi oblidat al fons del teu cor.

Quan la foscor es presenti, mai deixis de mirar,
el cel és ample, i ple d’estrelles per guiar-te.
Amb les teves ales, et podràs aixecar
I un futur d’il·lusió vindrà a trobar-te

Que aquest missatge arribi com un vent d’esperança,
Som aire, som llum, som foc per encendre.
Per la vida, per l’amor, mai ens deixarem perdre,
com un sol que no es cansa, i un foc que mai s’apaga!